El Titellaire, l'Ou, Barcelona i l'Extravagància
(Lea la presentación en castellano)
Amb aquest títol proposo una novel·la en la qual el protagonista és un titellaire anomenat Manuel. Tancat al seu taller, viu una experiència que canvia el curs de la seva vida. Els titelles són el punt de partida i l'Extravagància és el d'arribada. Per les seves vores s'enfila el personatge en un delirant viatge personal a les essències de l'univers titellaire.
Encara que l'autor també sigui titellaire, no és una novel·la autobiogràfica. Sí que està inspirada en dos titellaires reals i històrics als quals vaig conèixer bé: Mariona Masgrau i Pepe Otal. A ells els dedico la novel·la. Com Manuel, tots dos van ser artistes de taller i fervents cultivadors de l'extravagància creadora. Val a dir, però, que la major part d'allò que s'explica aquí és invenció de l'autor. Com es diu en aquests casos, 'qualsevol semblança amb la realitat és fruit de l'atzar i pura coincidència'.
 |
| Àtom Intersecció. |
Potser a causa del caràcter extravagant del contingut, he decidit editar la novel·la per capítols, amb ànims de buscar l’antiga ressonància del fulletó. M'agrada que els lectors puguin entrar-hi 'piano piano' i 'pas a pas', o d'una tirada quan estigui tota publicada.
El format de bloc més la periodicitat amb la qual es publica permet prendre el pols de les lectures a través dels comentaris, una opció que deixo oberta als lectors. M'interessa molt conèixer les seves opinions, per molt extravagants que siguin. Prometo respostes puntuals.
Maquetes visuals de l'Extravagància.
La necessitat d'introduir un acompanyament visual a unes entrades composades únicament de text, ha induït l'autor a crear unes 'maquetes visuals' del concepte general de l'obra, que podríem definir com l'Extravagància. Unes maquetes-collages elaborades a partir dels continguts de la novel·la, però que situem en un context més ampli, a modus de poemes visuals exteriors al text.Les fotografies de marionetes que apareixen en algunes il·lustracions, realitzades totes per l'autor, estan tretes majorment de l'exposició 'Figures del Desdoblament' (Arts Santa Mònica, 2015) així com d'alguns museus europeus (Lübeck, Munich, Lisboa, Tolosa). Pertanyen a titellaires anònims en algun cas, i els altres als següents mestres: Mariona Masgrau, Pepe Otal, Jordi Bertran, Marionetàrium Herta Frankel, Eudald Ferré, Col·leció Família Anglès i Sebastià Vergés del MAE (Museu de les Arts Escèniques de la Diputació de Barcelona), Museu del TOPIC de Tolosa, Museu da Marioneta de Lisboa, Col·leció Tozer del MAE, Col·leció Paco Paricio, entre altres.
Les fotografies de paisatges de Barcelona són majorment de l'autor, llevat dels casos en què s'indica el contrar, amb indicació de l'autor corresponenti.
Tema llengües.
Aquesta novel·la ha estat escrita en català i en castellà gairebé de forma simultània. Una primera redacció va ser en català, una segona amb correcció ho va ser en castellà, i una tercera en català sumant nous canvis i correccions a l'anterior. És per això que he decidit presentar-la en les dues llengües al mateix temps. El lector trobarà amb molta facilitat com anar a una o a l'altra versió.
Aquesta promiscuïtat de
partida entre el català i el castellà explica que el lector pugui trobar
contaminacions mútues entre les dues llengües, cosa que entra en l’esperit
propi de l’obra, que transcorre en una ciutat híbrida i profundament bilingüe
com és Barcelona.
Dedicatòria.
A Mariona Masgrau i Pepe Otal, in memoriam.A Giuseppe Avesani, cartògraf quinqué del Futur Present.
Propietat intel·lectual i industrial.
Els textos publicats en aquest bloc són propietat de Toni Rumbau. Igualment el muntatge visual de les il·lustracions que acompanyen la novel·la. Aquest bloc s'acull al règim de drets Creative Commons (Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Unported)). Per tant, els textos d'aquesta novel·la es poden copiar, distribuir i comunicar pública i lliurement sota les següents condicions:
Cal citar la font i l'autor.
Cal respectar la contextualització original.
No es poden fer d'ells cap ús comercial.
No es poden fer d'ells obra derivada.
